|
Vigencina del Consuelo,
he güerto jata l'ermita
pa contati las mis cosas,
a palrati mis secretus.
Jaci mucho que me juí
altoncis mocina era
y los años han pasau,
agora güelvo d'agüela.
¿t'acuerdas d'aquella tardi?
Pos jué'n metá d'una siesta,
que p'aicilte adios yo vine,
dejaba la nuestra tierra.
¡Iba a dilme pa mu lejus,
a sitio desconocío!
¡Salía de Logrosán
a vivl pa l'extranjeru!
Anti tus pies me jinqué
y te rezaba mu queo,
y me caían lagrimonis,
que secaba'l mi pañuelo.
¡Altoncis creí escuchal,
una voz dendi mu lejus!
¡Me dijo, no jimples más
qu'en esti sitio t'esperu!.
¡Y no debis orviarti
qu'eris de tierra estremeña!
¡Defiendelá con agallas
y sé d'ella pregonera!
Al agilá de la ermita,
allí'n la mesmita puerta
yo te jice juramentu
d'empuñal nuestra bandera.
¡A juerza de muchos años,
desazonis y quimeras!
¡De llevarti d'estandarti
por caminos y vereas!
He güerto jata tus pies
¡Peru no traigo riquezas!
¡He venío a traelti versos
qu'en la mi alma nacieran!
¡A icilte que te quieru,
que defiendo nuestra tierra!
¡Que si mocina me juí,
aquí me tienis d'agüela!
|
|